La temperatura de l'oceà Pacífic augmenta.

Un estudi internacional en què ha participat el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha elaborat un registre dels canvis en el cicle del carboni que s'han produït durant el Cenozoic en l'oceà Pacífic. Les dades recopilades en aquest treball, publicat a 'Nature', reflecteixen les variacions en la temperatura de les aigües des de fa uns 65 milions d'anys fins a l'actualitat.

MADRID, 30 d'agost de 2012 (EUROPA PRESS)

La profunditat de compensació dels carbonats (CCD, per les seves sigles en anglès), o lisoclina, és el límit a partir del qual el carbonat càlcic es dissol en l'oceà. La seva situació dins de la columna d'aigua està determinada per la temperatura, la concentració de diòxid de carboni (CO2) i la pressió.

Figura 1: Aquesta figura mostra la relació entre la CCD, els sediments de CaCO3 continguts
 (línia puntejada negra), La taxa d'acumulació de carbonat (línia blava) i lisocina, 
en comparació amb hipsometria acumulatiu al fons del mar (línia taronja).

L'investigador de l'Institut Andalús de Ciències de la Terra, Óscar Romero, ha assenyalat que, "mitjançant l'anàlisi dels carbonats presents en els testimonis sedimentaris recollits al fons del Pacífic, s'ha pogut observar l'evolució de la lisoclina". "La dissolució dels carbonats augmenta com menor és la temperatura de les aigües, el que permet observar les variacions climàtiques al llarg de milions d'anys", ha explicat.

GRANS VARIACIONS

La lisoclina del Pacífic ha experimentat grans variacions a llarg termini en els últims 65 milions d'anys. Segons aquest estudi, durant el Cenozoic primerenc (fa uns 55 milions d'anys) la profunditat de compensació dels carbonats es situava a una distància d'entre 3 i 3,5 quilòmetres de la superfície, enfront dels 4,6 quilòmetres de profunditat en els que se situa actualment.

Per als experts, aquestes dades reflecteixen que a inicis del Cenozoic, al Eocè, les temperatures eren inferiors a les que es donen en el present. "L'ús de models permet identificar canvis en la taxa de meteorització i en la manera de subministrament de matèria orgànica a l'oceà, dos processos clau que expliquen aquestes grans fluctuacions en la compensació de carbonat durant l'Eocè", ha apuntat Romero.

EL PACÍFIC COM MODEL

En l'escala geològica del temps, les concentracions de diòxid de carboni a l'atmosfera i el clima estan regulades per l'equilibri entre l'aportació de carboni dels volcans i la producció metamòrfica de gasos, i la seva remoció a través dels mecanismes de desintegració, descomposició i disgregació.

Aquests mecanismes de retroalimentació inclouen l'erosió de roques silíciques i amb alt contingut de carboni orgànic. L'efecte integrat d'aquests processos es veu reflectit en la profunditat de la compensació del carbonat de calci.

L'oceà Pacífic, amb unes dimensions més grans que la resta dels oceans del planeta, està estretament relacionat amb els canvis globals en el cicle del carboni i en el sistema climàtic al Cenozoic. La contribució del Pacífic equatorial a la deposició de sediments biogènics (constituïts per restes d'organismes) és, gràcies a la surgència equatorial, molt més gran que la de la resta d'oceans.

Figura 2: CCD i la reconstrucció d'acumulació de la taxa de
carbonat en comparació amb foraminífers bentònics.

Les variacions en la lisoclina registrades per aquest treball coincideixen amb el progressiu augment de la taxa de meteorització que es va produir durant el Cenozoic, segons han assenyalat els investigadors.

Quant als testimonis sedimentaris emprats en aquest treball van ser extrets al Pacífic equatorial durant les expedicions 320 i 321 del Integrated Ocean Drilling Program, així com durant el projecte Deep Sigui Drilling i el Ocean Drilling Program. "Aquests sediments marins permeten reconstruir els canvis en l'estat, la naturalesa i la variabilitat del cicle global del carboni i el sistema climàtic amb un detall no conegut fins ara i reflecteixen el període de màxima temperatura del Cenozoic, a través de l'inici de les glaciacions polars majors, fins ara ", ha afegit l'investigador del CSIC.

Per Romero, "la compensació del carbonat a l'oceà Pacífic ofereix una nova interpretació de l'evolució del cicle biogeoquímic marí del carboni durant el Cenozoic i sentis la bases per a futures proves quantitatives dels possible mecanismes de control d'aquests canvis".

"L'estreta relació entre les temperatures de l'oceà profund i la compensació del carbonat al Pacífic equatorial suggereix la retroalimentació entre el clima i el cicle del carboni durant el Cenozoic, associat amb l'increment global de la taxa de meteorització durant aquest període de temps" , ha conclòs Romero.