Els estats de la matèria segons la teoria cinetico-molecular

Explicació per alumnes d'ESO i batxillerat científic-tecnològic.
Per poder seguir quin camí recorren les partícules des de l'estat sòlid fins al gas, observem que ha d'haber una certa quantitat d'energia.
Aquesta energia que tenen les partícules es pot manifestar per la temperatura que manifesta un cos.
El moviment de les partícules es pot visualitzar si a diferents porcions d'aigua a diferents temperatures veiem com es pot seguir el moviment de partícules de blau de metilè.
Totes aquestes explicacions les trobareu al vídeo que teniu a continuació.

Arribada de meduses a la costa catalana aquest estiu.

El CSIC preveu la major arribada de meduses a la costa catalana dels últims sis anys.
Les retallades arriben al Projecte Medusa, que perd els 170.000 € de subvenció de l'ACA.

Exemplar de medusa (foto: Europa Press)

El Institut de Ciències del Mar (ICM), adscrit al Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), preveu aquest estiu la major arribada de meduses a la costa catalana dels últims sis anys, a causa de les condicions ocenaogràfiques favorables observades fins al moment per seva reproducció i dispersió.
En declaracions a Europa Press, l'investigador i responsable del Projecte Medusa, Josep Maria Gili, ha explicat que les escasses pluges registrades a l'hivern i el fet que l'aigua encara no hagi arribat a la temperatura òptima per a la reproducció d'aquests cnidaris - entre 23 i 24 graus centígrads -, juntament amb el previsible reforç dels vents que bufen cap a la costa en les pròximes setmanes, apunten a unes condicions similars a les de 2006, l'últim any en què es van produir arribades massives a les platges catalanes.
Gili ha assegurat que una forta presència de meduses implica que les platges més afectades tinguin vetat el bany durant 10 dies "com a màxim" i que els llocs de la Creu Roja facin al voltant de 30.000 atencions sanitàries per picades - davant les 15.000 d'un any normal -, cosa que ha considerat que no és alarmant i simplement requereix de l'aplicació dels protocols ja dissenyats per limitar els problemes.
L'expert, l'equip del CSIC porta anys centrat en la investigació de les meduses i ha aconseguit la reproducció en captivitat de la majoria d'espècies que habita la Mediterrània per conèixer millor la seva biologia, ha especificat, en qualsevol cas, es tracta d'una " situació probable no confirmada ".
Gili ha lamentat que les retallades hagin arribat també al Projecte Medusa, una iniciativa pionera nivell de la Mediterrània que aquest any s'ha quedat "sense cap finançament específic" després de la supressió a finals de l'any passat dels 170.000 euros que destinava cada any l'Agència Catalana l'Aigua (ACA).
A pesar d'això, ha garantit que el projecte seguirà funcionant a mig gas, gràcies a la col · laboració "fidel" d'una vintena d'ajuntaments, com a mínim, que seguiran informant de la presència de meduses i a la possibilitat d'optar a finançament procedent d'Europa .
El Projecte Medusa ha servit per recollir dades constants sobre la freqüència d'arribada de meduses, també per espècies, i identificar les platges més propícies - Roses (Girona), Calafell, Salou, Cambrils (Tarragona) i Barcelona -, a més d'elaborar protocols d'actuació amb les mesures més eficients que permetin no malbaratar recursos i solucionar les incidències concretes "a nivell de platja".
Entre totes elles, Gili ha assegurat que és "absurd" sortir a pescar meduses a més de 100 metres de la costa, ja que el vent i els corrents poden tornar a empènyer a aquests animals mar endins i per tant és més efectiu prohibir el bany i esperar que arribin a la sorra per recollir-les, alhora que ha defensat que Catalunya ha aconseguit desenvolupar uns protocols pioners molt efectius.


CONSELLS DE PROTECCIÓ
"Una medusa mai atacarà a una persona", ha explicat Gili, ja que les picades es produeixen només quan aquesta detecta un canvi de temperatura i activa seves cèl · lules urticants davant la possibilitat que es tracti d'una presa.
Per això, ha assegurat que la crema solar és "un bon aïllant" que, tot i que no evita les picades, si actua com pel · lícula protectora que redueix el nombre de cèl · lules urticants que s'activen i amb això les molèsties.
Així mateix, en cas de picada, Gili ha recordat que el millor és remullar la zona afectada amb aigua salada i aplicar una mica de vinagre - evitant així que es disparin les cèl · lules que no s'han activat -, a més de no gratar-se i aplicar fred per evitar que el verí passi al torrent sanguini.
Amb aquests consells més del 90% dels casos queden resolts, encara que poden produir vòmits i marejos que requereixin d'una atenció mèdica més completa, ha precisat l'investigador, que ha recomanat també que la millor prevenció en cas de patir una picada durant l'estiu és evitar una segona en els dies següents, ja que el cos podria reaccionar pitjor.
La noticia completa la trobareu a Europa press Catalunya

Els perills de les escombraries espacials

Ja s'ha assenyalat a les escombraries espacials com un problema en les pel · lícules de ciència ficció, però, és una situació que no està lluny de la realitat.
Es calcula que la Terra està envoltada amb un "cinturó" format per més de 700 mil fragments que posen en perill l'operació de satèl·lits o els artefactes que l'ésser humà porti a aquell lloc.
Els científics estan conscients del perill que suposa, per això, l'Agència Espacial Europa (ESA) es troba redactant un pla per combatre aquestes deixalles.

Escombraries espacials a la Terra

"Sobrevolant la Terra a una velocitat de 7,5 km / s, o fins i tot més, fins a un cargol de tot just 2 cm té un 'diàmetre letal' suficient com per destruir un satèl·lit", va indicar l'ESA.
Entre els plans hi ha la possibilitat de construir nous satèl·lits que estiguin "dissenyats per morir" de manera que s'evitin restes caient a la Terra, tal com va passar amb el satèl·lit de Recerca d'Alta Atmosfera a l'oceà Pacífic durant setembre del 2011.
Aquesta idea s'ha plasmat en la propera pel:lícula que gravarà Georges Clooney y que porta per nom "Gravity".
Per més informació podeu accedir a l'enllaç de ESA (Espanya)

Es desmenteix que les sirenes existeixen.

Als EEUU, que són molt aficionats a promoure la imaginació, s'ha emès a través de Discovery Channel un documental que aportaria suposades proves de l'existència de sirenes. Això ha generat una polèmica sobre el documental que suggereix que les sirenes existeixen.
Discovery Channel diu en la presentació del documental que el programa dóna "una imatge tremendament convincent de l'existència de sirenes" i el motiu pel qual "han estat ocultes ... fins ara".
El video el teniu penjat a l'enllaç d'antena 3

El canal de documentals Discovery Channel ha provocat un gran enrenou amb la presentació d'un reportatge en què dóna "una imatge tremendament convincent de l'existència de sirenes, el que semblen, i per què han estat ocultes ... fins ara".

Sirena: Éssers mitològics fascinants(imatge:Taringa)

El programa comença amb imatges de pintures prehistòriques. Després, barreja fets reals i fenòmens no explicats amb la història de dos científics, que expliquen que van trobar les restes d'una criatura marina mai identificada fins ara i descriu com les sirenes poden haver evolucionat de l'arbre genealògic humà primitiu.

Desmentiment oficial:

"No tenim cap evidència que s'hagin trobat humanoides aquàtics", indica la NOAA a la pàgina web del Servei Nacional Oceanogràfic (ENS), que s'encarrega d'ajudar les àrees costaneres a fer front a amenaces com el canvi climàtic i la contaminació .

Però, en aquesta ocasió, les autoritats han hagut de donar resposta a un altre tipus d'inquietuds dels ciutadans, ja que la projecció del documental de ficció "Mermaids: The Body Found", en Discovery Channel, el maig passat, va sembrar dubtes entre els espectadors, que han preguntat a l'agència federal sobre aquests éssers mitològics.

La noticia original la podeu trobar a myusainfo.com

L'oli d'oliva: un nou remei contra la SIDA?

La SIDA, havia estat fins no molt, una malaltia de transmissió sexual, que tenia una mortalitat molt elevada. Actualment, gràcies a la ciència, els investigadors i els benefactors que ajuden econòmicament en aquestes causes, ha deixat de ser una amenaça a la vida dels éssers humans.

Una molècula que hi ha present a l'oli d'oliva verge extra podria ser el nou remei natural per frenar la SIDA.

Virus del sida al microscopi electrònic: font 

Una molècula que es troba en l'oli d'oliva verge extra podria frenar la sida.

És el hidro-XiTi-Rosol, un antioxidant natural present en les fulles de les oliveres en els últims dies de maduració de l'arbre i també en les olives i l'oli. Científics de l'Institut Carlos III de Madrid estan avaluant la seva eficàcia com microbicida.

L'objectiu seria crear un gel que, aplicat abans de entrar en contacte amb la parella, bloquegi i destrueixi el VIH.

Les proves pre-clíniques estan donant molt bons resultats, encara que per el seu assaig en humans encara caldrà esperar almenys 5 anys.

La font d'informació consultada la podreu trobar a la plana web d'antena 3

Troballa de restes de dinosaures a Basturs

Qui diu que ja ho hem vist tot dels dinosaures?

Inici de les excavacions

S'han trobat restes de dinosaures, segurament hadrosaures a Basturs (Pallars Jussà), del Pirineu lleidatà. Aquests animals deuen fer entre 7 i 10 metres d'alçada, amb bec pla com el dels ànecs.
Ha estat l'aventura de dos ramaders que vigilaven el seu ramat, això va ser fa un parell de setmanes.

Les excavacions van començar ahir dilluns 9 de juliol de 2012 desprès d'haver-se concedit el permís d'excavació.

Aquest jaciment s'acaba de batejar amb el nom "Costa de les Solanes".
Es sospita que es tracta d'un grup d'individus que segurament s'extingiren en el moment de la suposada catàstrofe, que va acabar amb els dinosaures, aproximadament estem parlant d'uns 65 a 70 milions d'anys.
Aquesta conca fa uns 70 milions d'anys era molt proper al mar amb rius i maresmes segurament plena de fauna.

Hadrosaure

Les excavacions es duran a terme per paleontòlegs i personal especialitzat del  Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) y del Museu de la Conca Dellà.
Trobareu més informació a elperiodico.com

Pràctiques de 3r d'ESO: Disseció d'un pulmó de xai

En aquesta pràctica descriptiva, ens anirem fixant en l'anatomia del element per poder entendre el seu funcionament i la seva forma.

Podrem identificar els pulmons i un tub cartilaginós anomenat tràquea.

Els pulmons veiem que estan revestits d'un tel molt potent anomenat pleura, que actuarà com a aïllant dels pulmons. A més entre les pleures, s'emmagatzema un líquid anomenat líquid pleural que s'encarregarà de lubricar els pulmons.

Podem comprovar si els mirem de front que el que queda a la nostra esquerra és el pulmó dret que és visiblement més gran que el pulmó esquerre, el motiu és perquè part d'aquest espai que manca és per poder allotjar una part del pulmó.

Agafem un tub de goma i l'encaixem a l'interior de la tràquea, bufem i observem com el volum dels pulmons es pot arribar a doblar. Ara amb les tisores, tallem longitudinalment la tràquea i veurem que està fet d'uns semi-anells de cartílag, un material dur i resistent, que permetrà el pas de l'aire sense que trobar impediment .

Si continuem tallant, arribarem a una bifurcació, cadascun dels tubs que ens trobem s'anomena  bronqui, que s'endinsa en cada pulmó formant ramificacions més petites anomenades bronquíols. Si continuem tallant tots aquests bronquíols van a parar a una massa esponjosa rosada que és molt lleugera, aquest és l'aspecte dels alvèols pulmonars que són les cavitats on es duu a terme l'intercanvi de gasos.

Pràctiques de 3r d'ESO: Dissecció d'un cor de xai

Aquesta pràctica és descriptiva, vol dir que ens anirem fixant en l'anatomia del cor per poder entendre el seu funcionament.
La primera part de la pràctica serà identificar la part del davant i la del darrere. La part del darrere es pot identificar perquè té una T en forma de greix, aleshores si donem la volta al cor tal qual el mirem, veurem que   el que queda a l'esquerra és la part dreta i a l'inrevés.

La segona part tractarà d'identificar les venes i les artèries. Les venes tenen les parets primes i en la part dreta (del cor), veurem que hi ha diversos conductes, tots ells comunicats amb l'aurícula dreta. A la part esquerra també hi ha un conducte que porten a l'aurícula esquerre. Les artèries es poden identificar fàcilment perquè són conductes amb una paret molt gruixuda, el motiu està en que tenen que suportar una pressió molt elevada en el moment que el cor bombeja sang des del seu respectiu ventricle.

En blau, sang venosa. Vermell, oxigenada

 La vena i l'artèria que estan situats en la meitat dreta és sang venosa, que és recollida de tot el cos i es porta als pulmons. La sang que ve de tot el cos, es canalitza per les venes caves la que surt del cor cap als pulmons circula per l'artèria pulmonar. Aquesta circulació de sang venosa està indicada amb canyetes de color blau. La meitat esquerre, a través de la vena pulmonar recull la sang oxigenada que ve del pulmó i que arriba a l'aurícula esquerre. Després passarà al ventricle esquerre a través de la vàlvula mitral, donant pas a l'exterior del cor i repartint la sang oxigenada per l'artèria aorta a tot el cos. Tot el recorregut que es fa a la meitat esquerra, es fa amb sang oxigenada, assenyalada amb canyetes de color vermell.

Vàlvula tricúspide

 A la part superior del cor podem trobar les aurícules, que recull la sang que ve de tot el cos, en la part dreta i a la part esquerra la que ve dels pulmons.
La part inferior són els ventricles, la dreta es gruixuda perquè ha d'impulsar la sang cap als pulmons i necessita exercir força pressió, però a l'esquerra trobem una paret moltíssim més gruixuda perquè ha d'impulsar la sang oxigenada a tot el cos.
La mitat dreta i la meitat esquerra estan separats per una paret molt gruixuda que evita que es puguin barrejar les sangs oxigenada i venosa. Aquesta paret s'anomena septe. Entre les aurícules i els ventricles hi ha unes obertures molt petites musculades per unes fibres molt fortes anomenades vàlvules. Entre l'aurícula dreta i el ventricle dret podem trobar la vàlvula tricúspide. Entre l'aurícula esquerre i  el ventricle esquerre  podem trobar la vàlvula mitral.
Amb tot el que hem vist, ja teniu una visió general de la morfologia i funcionament del cor.

Pràctiques de 3r d'ESO: Identificació del midó.

Com identificar el midó?
Les molècules de glucosa són uns anells especials de 6 àtoms de carboni, que també tenen àtoms d'hidrogen i d'oxigen. No tots els glúcids (sucres) són de 6 àtoms de carboni, poden haver-ne de 3 fins a 8 àtoms de carboni. L'agrupació de diversos anells d'aquests tipus donarà lloc a diversos compostos orgànics. Poden ser:
Monosacàrids; amb només un anell de glucosa.
Oligosacàrids; fins a 10 anells de glucosa.
Polisacàrids; a partir de 10 anells de glucosa.

Substàncies per identificar

Un exemple de polisacàrid és el midó, que conté milers d'aquestes unitats de glucosa i que es caracteritza per dues estructures bàsiques, l'amilosa i l'amilopectina. L'amilosa es caracteritza perquè els enllaços formats entre les unitats de glucosa forma una estructura helicoidal típica. En l'amilopectina, les cadenes són llargues i ramificades i són la part més abundant, al voltant del 70% del midó.

Tubs amb iode

Nosaltres al laboratori hem provat a fer identificació de diverses substàncies: Glucosa D(+), Lactosa 1-hidrat, albúmina d'ou i midó de patata soluble. De cadascuna d'aquestes substàncies hem preparat dissolucions en concentracions de l'1 % aproximadament i a totes elles hem afegit unes tres o quatre gotes de preparació de dissolució alcohòlica de iode. El resultat el tenim ordenat a la imatge de la dreta que hem fet al laboratori. Com podem explicar el color negre (lila molt oscur), al tub del midó? Aquest fet és degut a que s'acumulen molècules de iode a les espires de l'amilosa, mentre que quan és lliure, dóna una coloració marronosa típica. De les altres substàncies, Glucosa i Lactosa també són glúcids però no poden atrapar el iode, en el cas de l'albúmina és una proteina, que no reacciona tampoc amb el iode.

Més prop de Déu

Si hi ha un dels pocs moments en que tenim ocasió de veure com es fa història, aquest n'és un d'ells. Us convidem a veure com neix la nova física i la nova manera d'entendre la matèria.

L'Organització Europea per a la Investigació Nuclear (CERN) ha anunciat aquest dimecres 4 de juliol, el descobriment d'una partícula subatòmica consistent amb el Bosó de Higgs, la partícula clau per conèixer la formació de l'Univers.

Segons ha explicat el portaveu de l'experiment CMS del Gran Col·lisionador d'Hadrons (LHC), Joe Incandela, s'ha trobat una protuberància en els 125 Gev (gigaelectronvolts) que permet determinar que s'ha descobert "una nova partícula" i que aquesta "ha de ser un bosó".
L'anunci, que ha provocat un llarg aplaudiment del públic, s'ha produït durant la Conferència Internacional de Física d'Altes Energies (ICHEP 2012) que es celebra en la localitat australiana de Melbourne, on els dos experiments del Gran Col·lisionador d'Hadrons (LHC), l'ATLES i el CMS, han exposat les dades obtingudes durant les col·lisions executades en 2012.

Es compleixen així els rumors que assenyalaven que aquest dimecres 4 de juliol, s'anava a anunciar el descobriment del Bosó de Higgs, també conegut com la 'Partícula Déu'. El Bosó de Higgs és un partícula elemental massiva, l'existència de la qual està predita pel model estàndard de la física de partícules i la seva troballa suposa un paper important en l'explicació de l'origen de la massa d'altres partícules elementals.

El bosó de Higgs és la partícula que dona massa a unes altres partícules perquè tinguin consistència. Es pot considerar com la partícula elemental que té la massa. És la que donaria origen a la vida i que a partir d’avui, donarà un nou sentit a l’enteniment de la matèria i a l’origen de l’Univers.

L'astrofísic Stephen Hawking considera que Peter Higgs hauria de guanyar el Premi Nobel de Física després de l'anunci del CERN. Podem afegir que com a curiositat, Stephen Hawking, es va apostar 100 dòlars a que aquesta partícula no la trobarien. Sort que ha perdut aquesta aposta!

Pràctiques de 3r d'ESO: Mesura del volum

Per mesurar el volum en una proveta, fixeu-vos en aquesta imatge.
Si voleu saber què marca cada divisió, contem les divisions que hi ha entre 150 i 200 mL per exemple. En total en tenim 10.

50 mL entre 10 divisions vol dir que cada divisió equival a 5 mL. Aquest és l'anomenat error absolut. Podeu consultar l'error d'aproximació.
El següent pas és posar l'ull a l'alçada del menisc (límit del líquid amb l'aire) i llegim  què marca.
El marge d'error del volum serà 5mL. Aquest sempre serà la mesura mínima que pot marcar l'instrumental, seràn 2,5 mL per sota o per sobre, o sigui un error de 5 mL, per tant si llegim que el que es veu en el menisc, direm que marca 210 mL +/-2,5 mL.

Pràctiques de 3r d'ESO: Separació de mescles

Barreja de sofre i ferro

Tècniques de separació, aprofitem diferents propietats de les substàncies.

separem el ferro amb un imant

Si barregem sorra amb sofre, la separació es pot dur a terme aprofitant que el ferro és atret per imants i que el sofre no. Per això en una barreja d'aquest tipus en passar un imant totes les partícules de ferro quedaran enganxades a l'imant però no sol quedar del tot neta. Aleshores el que farem és afegir aigua per dissoldre el sofre i netejar el ferro.

Decantem l'aigua sobrenedant

Afegim aigua al ferro brut de sofre

Aquesta segona part de netejar el ferro, es fa afegint aigua al vas de precipitats, es remena, i el sofre queda dissolt en aigua, el ferro queda al fons. Desprès fem una decantació per separar el líquid del ferro i d'aquesta manera recuperem el ferro net un altre cop.

Pràctiques de 3r d'ESO: Diferència de densitats

Com treiem oli d'un recipient sense tocar-lo?
En aquesta pràctica tenim un recipient amb oli. A 3r d'ESO ja sabem que la densitat de l'oli és més petita que la densita de l'aigua, a la qual hem abocat blau de metilé per donar-li color.
Aleshores si aboquem agua al recipient amb oli, el que passarà és que l'aigua va sota el recipient i empeny l'oli cap a dalt. Sortirà abans l'oli que l'aigua.
La manera de fer-ho és important, donat que si aboquem l'aigua massa ràpid no donem temps a que l'aigua i l'oli es separin.

Aleshores el que hem de fer és abocar l'aigua amb una bareta de vidre perquè no es dispersi tant per l'oli i així conseguirem treure l'oli net. Conforme anem abocant l'aigua, veurem com va l'aigua al fons del recipient i puja l'oli perquè és menys dens.
Aquesta operació per la qual deixem caure un liquid  es diu trasvassament d'un líquid. La manera de fer-ho és recolzar la part en forma de bec del vas de precipitats a la bareta de vidre i aquesta recolzar-la una mica inclinada a la part inferior del recipient al qual transvassem, d'aquesta manera, el líquid transvassat va recorrent la bareta introduint-se a l'interior del líquid sense esquitxar.
Com informació adicional, trobarem que aquestos dos líquids que no es barregen es diuen líquids inmiscibles i ho són perquè tenen propietats diferents. L'aigua és un líquid polar, pels enllaços lleugement polaritzats entre l'hidrogen i l'oxígen i que per la seva disposició no s'anulen, dona lloc a una substància polar. L'oli és una molècula apolar perquè és molt llarga i la diferència de polaritat entre els àtoms de carboni és molt petita, també hi ha àtoms d'oxigen en la seva composició però al ser tan llarga queda rebregada i la multitud d'enllaços formen petits moments dipolars que en total donen una  apolaritat típica dels greixos.

Pràctiques de 3r d'ESO: Escalfar i refredar aigua

Mesura de la velocitat d'escalfament i de refredament de l'aigua.
Us podem mostrar com hem observat a quina velocitat es desfà el gel. Hem mesurat com varia la temperatura de la barreja del gel i l'aigua. Aquesta depén de la quantitat d'energia que li proporciona la placa escalfadora. La velocitat de refredament depén bàsicament de la quantitat d'aigua que hi ha al recipient. Hem provat diferents tipus de recipients de vidre, amb diferents formes i diferents tamanys, i al que més li costa és a l'erlenmeyer de més quantitat.
Ha costat molt recollir les dades però, al final hem pogut fer els càlculs, treballant en equip.