La mòmia de Banyoles a estudi.

L'article que apareix al diari "El Punt Avui", es refereix a una peça molt especial d'un museu de Banyoles. L'autora n'és la periodista Tura Soler.

Segons explica, una suposada mòmia egípcia de la col·lecció Darder serà traslladada a un centre mèdic i sotmesa a tota mena de proves científiques i forenses. L'objectiu: verificar si el cadàver és una autèntica mòmia egípcia embalsamada segons els rituals d'aquesta cultura o si es tracta d'una imitació o ha sofert alguna manipulació. 

Mòmia suposadament egípcia de la col·lecció DarderFoto: MUSEU DARDER.

L'any 1984, se li van practicar unes radiografies que van revelar que als peus hi havia uns elements que podien ser cables que aguantaven els ossos i que feien dubtar de la seva autenticitat.

El pla d'estudi que es projecta realitzar ara a la mòmia consistirà primer a traslladar-la fins a un centre mèdic del centre de Girona, on és previst que se li realitzin proves radiològiques i TAC. Aquestes tècniques tenen per objectiu estudiar la mostra sense destruir-la a fi d'obtenir el màxim d'informació.

Després la mòmia passarà per la sala d'autòpsies de l'Institut de Medicina Legal (IMLC) de Girona i allà, durant tres dies seguits, l'examinaran científics de tota mena. Estan convocats a l'examen de la mòmia, a part del director de l'IMLC a Girona, Narcís Bardalet, i l'especialista forense odontòloga Anna Hospital, especialistes dels departaments d'antropologia i d'odontologia de la Universitat de Barcelona i membres d'antropologia de l'Institut de Medicina Legal. Entre tots i sobre la base de les proves que li practiquin hauran de concloure la veritable procedència del cos embalsamat.

Passar-la com a bacallà

Hi ha documentació escrita sobre una de les mòmies del Darder que sembla que es considera que va ser un regal que un ambaixador d'Egipte va fer a Francesc Darder Llimona, el taxidermista de Barcelona, creador del museu.

De la mòmia en parla Josep Pla en la seva obra "Viatge a la Catalunya Vella" quan relata que el 1962 va anar a visitar el Museu Darder i el doctor Corominas li va fer de guia. No queda clar si és una veritat o un acudit de Pla, però el que relata l'escriptor és que li van explicar que quan Francesc Darder tornava d'Egipte amb la seva mòmia va tenir un encontre a la duana. Li digueren: “Què és això?”. “És una mòmia”, va dir ell. “Quant paguen les mòmies per entrar a Espanya?”. “Suposo que res –digué Darder–. Només paguen les mercaderies que figuren a l'aranzel.” El funcionari va anar a buscar l'aranzel i, és clar, no hi figuraven les mòmies.

“De totes maneres –digué el funcionari– tot el que entra a Espanya ha de pagar més o menys.”

El duaner es mullà la punta d'un dit, el posà sobre la mòmia, el dugué als llavis i comprovà que la mòmia tenia un punt de salat. Estava tastant el tractament de sals de natró que es feia servir per embalsamaments. 

“Si li sembla –digué– ho posarem com si fos bacallà sec…” “Com vulgui –digué, conformat i pacífic, Darder.” Això conta pla que li van explicar.

Joves amb futur, joves amb idiomes i cultura.

Des de diversos àmbits de la societat, es reclama una joventut preparada per afrontar el nou mercat de treball. Amb un nivell d'atur tan elevat, necessitem que  els nostres joves siguin capaços de preparar-se, de preparar-se bé i amb idiomes.
Empresaris estrangers venen a crear aquí les seves empreses perquè en els seus països tenen més traves burocràtiques i més impostos que en els seus països. Els que vivim aquí, encara no hem trobat la necessitat suficient com per començar a utilitzar una eina anomenada EMPRENEDORIA.
En aquest país tenim una cultura d'anar a buscar feina, però no una cultura de generar feina. Aquest fet, juntament amb que la gent ben preparada marxa, ensorra poc a poc les possibilitats de creixement econòmic.
Tal qual diu Europapress des de Santander el passat dilluns 13 d'agost:
"Els professors de Matemàtiques de la Universitat Autònoma de Madrid i de la Universitat de Texas, Juan Luis Vázquez i Luis Caffarelli, respectivament, han reclamat aquest dilluns a Santander que els joves investigadors han de formar-se a l'exterior perquè "no serviran de res si no surten del país ", i han instat a" treballar més "per superar la crisi i perquè les seves conseqüències" siguin lleus ".

Així ho van afirmar durant una roda de premsa celebrada a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP) amb motiu de la seva participació al seminari 'III Workshop Frontiers of mathematics and applications', patrocinat per Campus Internacional Excel · lència UAM + CSIC i organitzat en col · laboració amb la Fundació Ramón Areces.

"Pretenem tenir matemàtics que juguin a la NBA de les matemàtiques", va assegurar Vázquez utilitzant un símil esportiu per a subratllar la necessitat que els científics espanyols completin la seva formació a l'estranger i després "tornin" per aportar els seus coneixements i el seu treball. En aquest sentit, ha insistit que "el país ha de ser atractiu per recuperar els que hem enviat, perquè en cas contrari no tornaran".

Foto: lainformacion.com

L'expert es va mostrar en contra del "localisme paleto" i ha posat èmfasi en la necessitat d'apostar pel talent per "competir" amb la resta de països europeus i aconseguir sortir de l'actual situació econòmica. Referent a això, ha manifestat que els científics han de "concentrar-se en superar el moment" i va reclamar que les autoritats "han de donar un cop de mà" per assolir aquest objectiu.

Per la seva banda, Caffarelli va opinar que per tornar, els científics han de tenir la "seguretat mínima" que van a trobar els "elements necessaris" per desenvolupar el seu treball i que les seves investigacions "no caiguin en el buit". Si això no es compleix, va explicar, "preferiran anar allà on es faciliti la seva expansió professional".

CAMPS D'APLICACIÓ DE LES MATEMÀTIQUES

El professor de la Universitat de Texas va assenyalar que les Matemàtiques viuen actualment "una època d'or" a causa que des d'un gran nombre de disciplines, com l'Enginyeria, la Biologia o les Ciències Socials, "s'estan intentant desenvolupar models matemàtics que els puguin proveir d'una estructura per dur a terme simulacions eficients ".

En aquest sentit, va destacar algunes de les aplicacions que s'estan duent a terme en l'actualitat, com els programes creats als Estats Units per predir els temporals al golf de Mèxic, resoldre problemes de pol · lució o simular el flux sanguini en les operacions de bypass, cosa que, segons va explicar Caffarelli, es realitza en "temps real" al Anderson Center de Houston.

Vázquez va afirmar que "el públic" veu la part pràctica d'innovacions com el GPS o el diagnòstic mèdic mitjançant imatge computada, però "desconeix que darrere hi ha Matemàtiques d'alt nivell".

Així mateix, ha assenyalat que el "principal repte de futur" de la disciplina està en el desenvolupament de models que expliquin la "naturalesa dels fluids, tant en el cos humà com en la naturalesa".

Curiosity, una eina espacial

Desprès de fer seguiment de tots els pasos de preparació i enlairament del dispositiu explorador espacial, es pot fer seguiment de la seva trajectòria a la pàgina que té la NASA.
Aquest seguiment es pot fer des del Facebook, el Twitter, o des de la mateixa pàgina de la NASA que en parla específicament d'aquest singular robot.

foto:NASA

L'Agència Espacial Nord-americana NASA ha publicat  fotografies de color  del robot Curiosity a Mart.
A la imatge presentada en roda de premsa es pot veure clarament com el Curiosity aixeca pols i matèries del sòl durant el seu «amartatge», van comentar Científics de la NASA. Els Colors de la foto van ser ressaltats artificialment.

foto: NASA

Al voltant del Curiosity es poden veure diversos conjunts tons blaus. En realitat es tracta més bé de colors grisos que mostren la presència de diverses matèries al lloc on es troba, van explicar els científics.
La imatge s'ha pres desde la sonda Mars Reconnaissance Orbiter mentre sobrevolava el lloc d'aterratge.
La NASA va comunicar també que el Curiosity ha estat equipat amb un nou programari. El robot està llest per treballar sobre l'àrea del planeta vermell utilitzant els seus instruments de recerca, va detallar l'Agència.
El valuós i tècnicament sofisticat  Curiosity va aterrar fa una setmana, el passat 6 d'agost, a Mart després d'una complexa maniobra per tocar sòl, que va ser anomenada com "set minuts de terror".
El viatge d'aquest enviat tan especial va començar ara ja fa nou mesos i el seu èxit està apoderant-se dels mitjans de comunicació en aquest dies.
L'objectiu final que té es trobar vida microbiana, una missió que té un termini d'uns 23 mesos.

Descobriment de dos noves piràmides per Google Earth.

Dos complexos piramidals possibles nous, han estat identificats. Han estat localitzats amb imatges de satèl · lit de Google Earth.

Foto: Archaeology News Network

Un dels llocs del complex conté una figura diferent, de quatre cares, truncada,de  forma piramidal que és d'aproximadament 140 metres d'ample. Aquest lloc conté tres monticles més petits en una formació molt clara, similar a l'alineació diagonal de les piràmides de l'altiplà de Gizeh.

El segon lloc, té quatre monticles amb una més gran, de forma triangular altiplà. Els dos monticles més grans en aquest lloc són d'aproximadament 250 peus d'ample (1 peu fa 0,3048 metres), amb dos petits monticles d'aproximadament 100 peus d'ample. Aquest complex està organitzat en una formació molt clara amb la gran altiplà, o Butte, a prop, en una disposició triangular amb una amplada d'aproximadament 600 peus.

Els llocs han estat documentats i descoberts amb satèl · lit, per la investigadora d'arqueologia Àngela Micols de Maiden, Carolina del Nord. Angela ha estat duent a terme la investigació arqueològica per satèl · lit des de fa més de deu anys, a la recerca dels llocs antics des de l'espai utilitzant Google Earth. Angela és un ex alumna de la UNC Charlotte i ha estudiat l'arqueologia des de la infància. Google Earth li ha permès documentar molts llocs arqueològics possibles, incloent una ciutat sota l'aigua el potencial de la costa de la península de Yucatán que ha despertat l'interès de científics, investigadors i arqueòlegs. Angela és també un membre de la junta de l'Institut de APEX, fundat per l'arqueòleg William Donato, que és pionera en la recerca arqueològica submarina a les Bahames. Angela ha estat assistit pel senyor J. Long, investigador de APEX companyia i col · legues.

Els llocs han estat verificats com a noves descobertes per l'egiptòleg i expert en  piràmides Nabil Selim. Els descobriments de Nabil inclouen la piràmide anomenada SINKI a Abydos i el Fossar Sec que envolta el complex de la piràmide escalonada de Saqqara. Nabil ha declarat que el més petit de  és de 100 peus anomenats "monticles", són d'una mida similar al de les piràmides d'Egipte de la Dinastia 13.

Propers passos

S'han enviat  egiptòlegs i investigadors per a una major investigació i la "verificació sobre el terreny". Angela ha declarat: "Les imatges parlen per si mateix. És molt obvi  els llocs on es poden trobar, però la investigació de camp que es necessita per verificar on estan, de fet, les piràmides i les proves han de ser reunides per determinar el seu origen. És el meu pressentiment, és que hi ha molt més coses a aquests llocs i amb l'ús d'imatges per infrarojos, podem veure la magnitud dels complexos proposats amb més detall. "Això és només un lloc de molts." Angela ha identificat que pot contenir les antigues ruïnes. "El meu somni és treballar amb els arqueòlegs per alliberar els llocs que he identificat en els últims deu anys d'investigació. Aquesta investigació és la frontera del descobriment i està començant a avançar sobre punts de vista del nostre passat", diu Angela.

Moltes de les àrees documentades seguiran sent desconegudes fins que les autoritats oficials,  notifiquen que els llocs poden ser protegits. Angela i l'Institut d'APEX estan recaptant fons per a un documental que inclourà molts dels llocs per descobrir que han estat identificats a través de Google Earth. Angela també està formant una organització sense ànim de lucre per promoure l'arqueologia  per satèl · lit i sensors remots. Una petita part, es pot veure en línia amb Google Earth, visitant  "col · lecció d'anomalies" a la http://www.googleearthanomalies.com.

Després de l'accident nuclear, les papallones de Fukushima muten.

L'exposició a material radioactiu alliberat en el medi ambient ha causat mutacions en les papallones que es troben al Japó. Els científics, segons suggereix un estudi, van trobar un augment en les potes, els ulls, les antenes i mutacions en la forma de l'ala entre les papallones recollides després de l'accident de 2011 a Fukushima.
El vincle entre les mutacions i el material radioactiu va ser demostrat pels experiments de laboratori. Dos mesos després de l'accident nuclear de Fukushima Daiichi, segons informa la BBC, un equip d'investigadors japonesos van recollir 144 exemplars adults de l'espècie Zizeeria maha de 10 localitzacions del Japó, incloent l'àrea de Fukushima.
El seu treball ha estat publicat a la prestigiosa revista Scientific Reports del portal nature.com

(a) Temps d’eclosió dinàmica. Percentatges acumulats d'individus eclosionats es representen gràficament en dia l'eclosió. Totes les poblacions locals difereixen significativament de la població Tsukuba (prova de Wilcoxon generalitzada, Holm-corregida p <0 b="b"> (b)Diagrama de dispersió de temps mig de l'eclosió i les distàncies de les localitats de recol · lecció de la central nuclear. El temps mig de l'eclosió es deriva de la dinàmica en temps eclosió mostrats en (a) com el temps en què 50% de les larves eclosionades. El coeficient de  Pearson  de correlació r = -0,91 per al temps mitjà de l'eclosió (Holm-corregida p = 0,045). (c) Gràfic de dispersió del tipus d'anormalitat dels apèndixs i les distàncies de la central nuclear. Coeficient de  Pearson  de correlació  r = -0,86 (Holm-corregida p = 0,18). (d) Mostra d’anomalies morfològiques d'apèndixs. Tars miniaturitzat esquerra part pota davantera (Fukushima F1, més a l'esquerra), tars esquerre sense desenvolupar part cames mitjanes (Fukushima F1 i F1 Hirono, segon i tercer per l'esquerra, respectivament), i palp poc desenvolupat (Takahagi F1, més a la dreta) estructuralment anormal, una reminiscència de Drosophila Distal  mutants. Les puntes de fletxa indiquen estructures anormals. Al requadre es  mostra ampliacions de zones en cada cas. Barra d'escala, 0,50 mm. (e) representatius  anormalitats morfològiques dels ulls. Tots dos ulls compostos van ser abonyegats (Fukushima F1, esquerra), i l'ull esquerre estava compost en forma de barra (Hirono F1, dreta), que recorda la Drosophila mutant . Barra d'escala, 0,50 mm. (f) Mostra de mida de les ales i deformació de la forma. Les ales posteriors dretes eren molt més petites que les ales posteriors esquerres de la mateixa persona (Fukushima F1, esquerra), les ales estaven plegades (Takahagi F1, centre), i les ales estaven arrugades (Iwaki F1, dreta). Barra d'escala, 1.0 cm. (g) Mostra de color de l'ala patró i modificacions. La part superior esquerra presenta tres individus, són individus F1 d'un pare Iwaki, i l’individu a la dreta superior és un F1 Hirono. Les mostres de fons, d'esquerra a dreta, són individus F1 de Hirono, Mite, Shiroishi, Motomiya, i Motomiya. Les fletxes indiquen els punts modificats. Barra d'escala, 1.0 cm.
Quan va ocórrer l'accident, les papallones adultes recollides eren larves. Mitjançant la comparació de les mutacions trobades en les papallones recollides en els diferents llocs, l'equip va trobar que les àrees amb grans quantitats de radiació en l'ambient eren la llar de les papallones amb ales molt més petites i els ulls irregularment desenvolupats.
"S'ha cregut que els insectes són molt resistents a la radiació", va dir l'investigador principal, Joji Otaki de la Universitat de Ryukyu d'Okinawa. "En aquest sentit, els nostres resultats van ser inesperats", va dir a la BBC.
L'equip va arribar a la conclusió que aquesta major taxa de mutació prové del consum d'aliments contaminats i de les mutacions dels progenitors, el material genètic es transmet a la següent generació.

La depressió és una qüestió química.

Una de les malalties que es pateixen avui dia i va en augment és la depressió. Té un cost emocional elevat per qui la pateix i econòmic per al sistema sanitari de qualsevol país.

Nature Medicine, oct 2010

La depressió major, o l'estrès crònic, poden causar pèrdua de volum cerebral, una condició que contribueix a l'alteració emocional i cognitiva.
Ara, un equip d'investigadors, liderat per científics de Yale, ha descobert un interruptor genètic que desencadena la pèrdua de connexions cerebrals en éssers humans, i la depressió en models animals. Els resultats, han estat publicats a la revista 'Nature Medicine'.
Fins ara, els mecanismes exactes cel · lulars i moleculars subjacents a la fisiopatologia del trastorn depressiu major no han estat identificats.
 Aquí s'utilitza tot el genoma de perfils d'expressió de teixits post-mortem, i mostren una expressió significativament major de la proteïna quinasa activada per mitògens (MAPK) fosfatasa-1 (MKP-1, codificada per DUSP1, però d'ara endavant denominat MKP-1) en els subcamps de l'hipocamp de subjectes amb trastorn depressiu major en comparació amb controls comparatius. MKP-1 és un membre d'una família de proteïnes que desfosforila ambdós residus de treonina i tirosina i per tant serveix com un regulador clau negativa de la MAPK , una via de senyalització principal implicat en la plasticitat neuronal.
S'ha provat el paper de l'alteració de MKP-1 d'expressió en models de rata i el ratolí de la depressió i es va trobar que MKP-1 augmenta  l'hipocamp de l'expressió, com a resultat d'estrès o viral intervinguda per la transferència de gens, provocant comportaments depressius. Per contra, el tractament antidepressiu crònic normalitza l'estrès induït per l'expressió de MKP-1 i el comportament, i els ratolins que no tenien MKP-1 són resistents a l'estrès. Aquests estudis post-mortem i dels estudis preclínics identificar MKP-1 com un factor clau en la fisiopatologia de trastorn depressiu major i com un nou objectiu per a intervencions terapèutiques.

Léxpressió d'un sol gen disminueix dràsticament connexions sinàptiques entre les cèl · lules cerebrals. Científics de Yale creuen que això pot explicar per què les persones que pateixen d'estrès crònic i la depressió pateixen una pèrdua de volum cerebral.

La investigació mostra que l'interruptor genètic, conegut com un factor de transcripció, reprimeix l'expressió de diversos gens necessaris per a la formació de connexions sinàptiques entre les cèl·lules cerebrals, el que al seu torn podria contribuir a la pèrdua de massa cerebral en l'escorça prefrontal.
"Volíem posar a prova la idea que l'estrès provoca una pèrdua de sinapsis al cervell humà", afirma l'autor principal, Ronald Duman, professor de Psiquiatria, Neurobiologia i Farmacologia a Yale. Així, contínua l'investigador, "hem demostrat que els circuits normalment involucrats en l'emoció, així com la cognició, s'interrompen quan aquest factor de transcripció s'activa".
L'equip d'investigació va analitzar teixits donats de pacients deprimits i no deprimits, i va buscar diferents patrons d'activació de gens. L'estudi va revelar que els cervells dels pacients que havien estat deprimits exhibien menors nivells d'expressió dels gens requerits per a la funció i estructura de les sinapsis cerebrals.
El coautor H.J. Kang va descobrir que, almenys, cinc d'aquests gens podrien estar regulats per un sol factor de transcripció, anomenat GATA1. Quan el factor de transcripció es va haver activat, els rosegadors van mostrar símptomes depressius, la qual cosa suggereix que GATA1 té un paper, no només en la pèrdua de les connexions entre les neurones, sinó també en els símptomes de la depressió.
Duman creu que les variacions genètiques a GATA1 podran, algun dia, ajudar a identificar les persones en alt risc de depressió major, o la sensibilitat a l'estrès. "Esperem que, mitjançant la millora de les connexions sinàptiques, ja sigui amb nous medicaments, o amb psicoteràpia, puguem desenvolupar teràpies antidepressives més eficaçes", conclou Duman.
La noticia més desenvolupada la podeu trobar en l'enllaç de Yale News

Pluja d'estels aquesta nit

Com cada any ens trobem amb una pluja d'estels anomenades Perseides. Les Llàgrimes de Sant Llorenç o també coneguda com pluja de meteorits Perseides, pot ser apreciada en la major part de l'hemisferi nord començant aquesta nit i pels propers dos dies. També es podran veure alguns dels planetes més brillants del sistema solar durant l'espectacle de llums.
Aquesta nit serà la que millor podrà deixar veure aquest fenomen que es produeix quan diminuts fragments de pols provinents de la cua del cometa Swift-Tuttle, entren a l'atmosfera. La combustió produeix un bòlid o estrella fugaç, una espurna que dura menys d'un segon i que és el que es veu des de la Terra. Aquesta és l'explicació científica, però les Perseides tenen altres històries al darrere que augmenten encara més la seva peculiar encant i romanticisme.
Una d'elles, la més dramàtica, té a veure amb la tradició cristiana i l'altra, més mundana, amb la mitologia grega. Les pluges d'estrelles reben el seu nom de la constel · lació des de la qual sembla que provenen els meteors, el que s'anomena radiant. En el cas de les Perseides, el radiant es localitza en la constel · lació de Perseu. En la mitologia grega, Perseu és el fill de Zeus, qui, enamorat de la nimfa Dànae, va haver de metamorfosar per poder entrar a l'habitació on estava tancada la seva estimada i engendrar al seu futur fill. La forma que va triar el déu va ser, precisament, una pluja daurada ... Després, ja gran, Perseu té amors amb la princesa Andrómeda, que és la constel · lació que se situa al seu costat. Fins i tot la va salvar d'un monstre marí que estava a punt de devorar-la. Tampoc va ser el primer a derrotar, abans ja li havia tallat el cap a la Medusa, coneguda per convertir en pedra a qui la mirés, encara que això ja és una altra història.
El martiri de Sant Llorenç Les Perseides són conegudes també com les Llàgrimes de Sant Llorenç, en coincidir més o menys la seva arribada a l'agost amb la data en què es recorda el martiri del sant (10 d'agost). Sant Lorenzo va ser cremat viu en una foguera, a la graella, a Roma. Es diu que enmig del martiri va exclamar: «Doneu-me la volta, que per aquesta banda ja estic fet». Les seves llàgrimes, diu la llegenda, són les «estrelles» que en les pròximes nits cauran del cel.
Per si les Perseides no tinguessin suficient màgia, el cometa que les provoca, el Swift-Tuttle, es va perdre de la vigilància dels astrònoms per imprecisions comeses en l'estimació de la seva òrbita. Fins i tot es va creure que s'havia desintegrat. El que passava i que el període en què el cometa aconseguia completar la seva òrbita no era de 120 sinó de gairebé 130 anys. Per alleujament dels científics, va tornar a reaparèixer el 1992. Consulta aquí com contemplar les Perseides. Segur que és difícil no demanar un desig. També forma part del misteri.
Milers d'astrònoms i aficionats a tot el món han quedat satisfets d'aquest fenomen tal com explica el diari ABC