Arqueòlegs del Projecte Djehuty inicien a Luxor la XIII campanya d'excavacions

Uns estudis que queden a cavall entre la ciència i la història seria l'egiptologia, ciència que en l'Estat Espanyol, encara no es pot cursar. Tot i això sí que a través de la carrera d'Història i fent uns crèdits d'especialització, sí que podem fer estudis d'Egiptologia.
A nivell de divulgació sí que podem trobar cursos com els que fa el Sr. Francisco Martín Valentín i la Sra Teresa Bedman, per poder apropar-nos al coneixement d'aquest cultura tan fascinant. La formació que oferta la institució que dirigeixen és l'IEAE (Institut d'Estudis de l'Antic Egipte), amb sede a Madrid.Aquesta introducció la faig, perquè sé que a molts de vosaltres us crida l'atenció l'egiptologia i per això us faig arribar noticies com la que a continuació ens fa arribar el CSIC.

Fragment de l'obelisc del príncep Intefmose./ CSIC

Un equip d'arqueòlegs espanyols dirigits per l'investigador del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) José Manuel Galán viatgen dilluns 20 de gener a Luxor (Egipte) per iniciar la XIII campanya d'excavacions del Projecte Djehuty. Aquest any, l'equip format per 16 especialistes espanyols i quatre estrangers, continuarà la restauració de la tomba de Djehuty que, al costat de Hery, formaven part del grup d'alts dignataris de la cort egípcia de Hatsepsut entre l'any 1500 i 1450 a. C. El Projecte Djehuty excava des de fa 13 anys a la riba occidental de Luxor, a la necròpolis de Dra Abu el-Naga, una zona en la qual se superposen enterraments de diferents èpoques. L'excavació, amb sis setmanes de durada, està patrocinada per Unión Fenosa Gas per tercer any consecutiu.
Durant aquesta campanya, els arqueòlegs seguiran estudiant una zona en la qual durant les últimes campanyes en els últims tres anys s'han recuperat nombrosos vestigis de la dinastia XVII, una etapa molt poc coneguda de la història d'Egipte i de la qual hi ha poques restes. Entre d'altres objectes, l'equip ha recuperat descobert ia un taüt i una mòmia intactes d'un nen de cinc anys que va viure en aquesta època, i peces amb inscripcions que esmenten a dos prínceps.
"Un d'ells és un tal Ahmose Sapair, un príncep hereu que va acabar sent reverenciat com a patró de la necròpolis. L'altre es diu Intefmose, del qual trobem part d'un petit obelisc amb el seu 'retrat' en relleu, on se li denomina "fill del rei". Intefmose podria ser el fill d'un dels primers reis de la dinastia XVII: Sobekemsaf ", detalla l'investigador del CSIC.
Així mateix, l'equip treballarà  i excavarà també en dos pous funeraris encara sense obrir. "Encara que ambdues tombes van poder ser saquejades en l'antiguitat, s'han mantingut intactes almenys des de l'any 600 a. C., pel que podríem obtenir molta informació treballant-hi ", assenyala Galán, que desenvolupa el seu treball a l'Institut de Llengües i Cultures de la Mediterrània i el Pròxim Orient.
Finalment, l'equip d'especialistes continuarà estudiant i radiografiant els centenars de mòmies d'ibis, falcons i altres animals, que van ser dipositats en el segle II a. C. en una gran galeria subterrània prop de la tomba de Hery.
Diari d'excavacions
Els treballs de l'equip dirigit per l'investigador del CSIC es podran seguir, un any més, a través del 'Diari de Excavació' de la pàgina web del projecte, www.excavacionegipto.com, que s'actualitzarà dia a dia des de Luxor.
Els més de 10 anys d'excavacions i investigacions a Luxor han servit perquè els arqueòlegs hagin obtingut molta informació d'aquesta gran necròpolis de l'antiga Tebes (Luxor), dominada a l'extrem nord pel turó de Dra Abu el-Naga. Fins ara han aconseguit documentar enterraments des de l'any 2000 a. C fins època romana i han tret a la llum nombrosos objectes arqueològics de gran valor, alguns d'ells avui a la vitrines del Museu de Luxor.

Data 2014.01.10 Medi Departament de Comunicació del CSIC.