Leonardo da Vinci, un geni genial ara a Terrassa

Si encara no sabeu qui és el Leonardo da Vinci, ja us sonarà la Gioconda, les màquines voladores, la bicicleta, màquines de guerra, el cargol sense fi... Hi ha tanta cosa que no ens podem fer una idea de com era aquest geni.
No només era un gran pintor, també era un gran físic, naturaliste (biòleg), músic, inventor, ingenier... era un gran humanista i encara que ha tingut alts i baixos en la seva vida, ha estat un geni sense precedents en la historia de la humanitat.

Hi ha tanta bibliografia al voltant de la figura de Leonardo da Vinci com de tot el que s'hagi pogut escriure sobre del Renaixement. La seva capacitat creadora es va estendre a totes les arts, ja sigui pintura, escultura -projecte obres, però no les va poder materialitzar, o literatura. Però el seu geni es va estendre a la creació d'invents, una sèrie de màquines amb les que en molts casos es va avançar al mateix temps que li va tocar viure.Tot això es pot constatar en una exposició que des d'aquesta setmana es pot visitar al Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC), a Terrassa.A la mostra, que romandrà oberta fins al mes de juny i que arriba a Catalunya procedent de Roma, es reuneixen 40 peces ideades per Leonardo da Vinci, totes elles construïdes a partir dels apunts, els esquemes i les anotacions que el gran autor va deixar en els seus còdexs. Tot això és un conjunt en el qual el geni florentí va treballar entre 1482 i 1510.

El recorregut proposat al mNACTEC s'estén al voltant de quatre elements naturals, com són l'aire, l'aigua, la terra i el foc. Entre aquests invents podem contemplar aquells relacionats amb l'aprofitament de l'aigua, la navegació, la flotació i, fins i tot, els sistemes de salvament de persones.Leonardo també va pensar en la possibilitat de conquerir el cel, que l'home pogués volar molt abans de la invenció dels primers avions. A Terrassa són presents els famosos dissenys d'ales articulades que simulen la morfologia de les ales de les aus, tal com es demostra en el planador d'ala fixa, la prova de l'ala i el ornitóptero vertical. Tot això s'acompanya d'imatges dels dibuixos i els càlculs amb els que Leonardo va somiar el que en aquell temps semblava una bogeria, però que era, en definitiva, una bona mostra del seu geni.A això se li suma la incorporació d'un espai dedicat als elements virtuals i un altre al vessant artística de Da Vinci, així com un interactiu 3D per veure aparells en funcionament i visitar virtualment l'exposició.La mostra també presenta nou hologrames en sis idiomes, on es poden observar les obres artístiques més interessants de Leonardo da Vinci, les màquines en moviment o la tècnica utilitzada per pintar els seus quadres.Igualment s'ha incorporat una secció amb la reproducció de quatre dels quadres més famosos del mestre italià: «Anunciació»,

«Dama amb un ermini», «La Mare de Déu i el Nen amb Santa Anna» i «La Gioconda», probablement el retrat més famós de tota la història de la pintura.Amb motiu de l'exposició, el mNACTEC ha programat fins al juny activitats escolars, familiars i divulgatives al voltant de l'exposició, com tallers, visites guiades o teatralitzades i concursos, així com diverses conferències. Entre aquestes activitats destaca el certamen «Jóvenes Leonardo» on l'alumnat d'educació primària i d'educació secundària desenvolupa un treball relacionat amb la visita a la mostra. Els participants hauran de crear un vídeo en el qual exposen el resultat d'aquest treball.La mostra s'exposa des de 2009 de forma permanent al Palau de la Cancelleria de Roma i compta amb un format d'exposició itinerant que arriba per primera vegada a Espanya després d'haver recorregut diverses ciutats com Viena, Istanbul, Berlín, Abu Dhabi i Dubai.
Llegir més: L'enginyer Da Vinci http://www.larazon.es/local/cataluna/el-ingeniero-da-vinci-PO14385578?sky=Sky-Enero-2017#Ttt1CaWVO8dYolgbConverteix als teus clients en els teus millors venedors: http://www.referion.com

Estudi del dimorfisme sexual en els alumnes de 3r d'ESO del nostre institut

Hem estat estudiant en la unitat de la reproducció humana l'aparició dels caracters sexuals secundaris en l'ésser humà. Aquesta pràctica s'ha dut a terme al laboratori.

1.     INTRODUCCIÓ

Durant el desenvolupament postnatal, les diferents parts i els diferents teixits del cos creixen fins a assolir les dimensions pròpies de l'edat adulta. No tots els teixits, però, creixen al mateix ritme. Un dels caràcters que apareixen durant el desenvolupament postnatal de les persones són els caràcters sexuals secundaris.

   L'espècie humana presenta un marcat dimorfisme sexual que es manifesta en la presència d'òrgans, cèl·lules reproductores i caràcters sexuals secundaris diferents segons el sexe. Els caràcters sexuals secundaris inclouen diverses diferències anatòmiques, com, per exemple, diferències en l'estructura òssia.
Els gràfics de creixement, en els quals es compara el creixement de diversos teixits i òrgans, permeten comprovar, comparar i interpretar les diverses taxes o ritmes de creixement. A més, a partir d'una sèrie de mesures corporals es poden establir índexs que també permeten comprovar, comparar i interpretar l'estructura òssia entre els dos sexes.

2.     OBJECTIU

Demostrar matemàticament les diferències que hi ha entre la fisonomia dels nois i de les noies de la mateixa edat, fent servir mesures de diferents parts del cos. Aquestes mesures seran de l'estructura òssia.

3.     MATERIAL

1. Peu de rei
2. Regle
3. Cinta mètrica de costurera
4. Llibre de la matèria
5. Ordinador

4.     PROCEDIMENT

4.1.    Amb el peu de rei mesurem l'amplada de l'envà nasal i  l'amplada frontal tal com  es veu a la figura 1. L'escala del peu de rei ve indicada amb mm. Hem de dividir per deu perquè ens doni el resultat en cm. Ho posarem en cm a la taula de resultats 1.

4.2.    Amb la cinta mètrica mesurem:

4.2.1. el perímetre cranial

4.2.2.El perímetre pelvià

4.3.    Amb el regle mesurem l’amplada escapular  i les anotem a la taula de resultats 1

Hem de treballar per parelles per prendre les mides els uns als altres.

Figura 1: Mides antropològiques del procediment

4.4.    Anotem els resultats a la taula “Mesures antropològiques 3rC” que tenim al drive de resultats tots expressats en cm .

 Posem d'exemple els valors d'una de les classes enregistrades sense especificar de qui són les mides

5.     RESULTATS

Anotem a la taula, els valors obtinguts de tota la classe. 

Taula 1_ Valors obtinguts de tota la classe

	Sexe	Amplada envà nasal	Amplada frontal	Perímetre cranial	Amplada escapular	Perímetre pelvià
1	DONA	2,1	12,3	58	14,5	95
2	DONA	1,7	11,1	53	14	80,5
3	DONA	1,8	10,1	56	12,4	77,8
4	DONA	1,5	10,5	60	13	81,6
5	DONA	1,7	11,4	58	12	96
6	DONA	2,1	11,3	53	13,5	78
7	DONA	1,1	11,4	53,5	11	84
8	DONA	1,2	12	52,5	12	90
9	DONA	1,4	11,6	54,5	12	86,5
10	DONA	1,5	1,09	52,5	11,5	75,3
11	HOME	1,5	11,6	56	13,2	75
12	HOME	1,6	11	58	15,5	82,8
13	HOME	1,6	10,6	56	15	72,6
14	HOME	1,6	12,2	59	13,5	90
15	HOME	1,6	12,2	59	17	91
16	HOME	1,9	10,9	63	14,2	81,6
17	HOME	1,5	10	53	12,5	61
18	HOME	1,9	11,1	55	14,5	86
19	HOME	1,9	11,9	55	11,3	74
20	HOME	1,4	11,6	53,5	13,5	92
21	HOME	1,4	12	59	16	102,9
22	HOME	1,5	11,6	56	15,9	82
23	HOME	1,2	12,2	56,7	13,6	80
24	HOME	1,6	1,17	54,4	11,8	78

6.     ANÀLISI DE RESULTATS

Calculem, a partir de les dades obtingudes, la mitjana aritmètica de les mides de la classe per sexes. La mitjana aritmètica és la suma de tots els valors dividida pel nombre total de valors que has sumat:

Calcula l'índex anatòmic i l'índex cranial de tota la classe i per sexes.
Índex anatòmic es calcula com:
IA = perímetre pelvià /amplada escapular.

Índex cranial es calcula com:
IC = perímetre cranial/amplada frontal.

Retornant a la taula de resultats, fem els càlculs per cada membre de la classe.

Calculem la mitjana aritmètica de l'índex anatòmic i de l'índex cranial de tota la classe i per sexes.

Per calcular-ho, sumem tots el índex cranials de tothom i dividim pel nombre de membres de la classe. Fem el mateix per l'índex anatòmic.

Les dades pels homes serà:

Taula 2_Valors i índex per als homes amb mitjanes

	Sexe	Amplada envà nasal	Amplada frontal	Perímetre cranial	Amplada escapular	Perímetre pelvià	Índex anatòmic	Índex cranial
1	HOME	1,5	11,6	56	13,2	75	5,68	4,83
2	HOME	1,6	11	58	15,5	82,8	5,34	5,27
3	HOME	1,6	10,6	56	15	72,6	4,84	5,28
4	HOME	1,6	12,2	59	13,5	90	6,67	4,84
5	HOME	1,6	12,2	59	17	91	5,35	4,84
6	HOME	1,9	10,9	63	14,2	81,6	5,75	5,78
7	HOME	1,5	10	53	12,5	61	4,88	5,30
8	HOME	1,9	11,1	55	14,5	86	5,93	4,95
9	HOME	1,9	11,9	55	11,3	75	6,64	4,62
10	HOME	1,4	11,6	53,5	13,5	92	6,81	4,61
11	HOME	1,4	12	59	16	102,9	6,43	4,92
12	HOME	1,5	11,6	56	15,9	82	5,16	4,83
13	HOME	1,2	12,2	56,7	13,6	80	5,88	4,65
14	HOME	1,2	11,7	54,4	11,8	78	6,61	4,65
	Mitjana	1,56	10,72	56,69	14,11	82,14	5,86	4,95

I el càlcul per a les dones:

Taula 3_ Valors índex i mitjanes per dones

	Sexe	Amplada envà nasal	Amplada frontal	Perímetre cranial	Amplada escapular	Perímetre pelvià	índex anatòmic	índex cranial
1	DONA	2,1	12,3	58	14,5	95	6,55	4,72
2	DONA	1,7	11,1	53	14	80,5	5,75	4,77
3	DONA	1,8	10,1	56	12,4	77,8	6,27	5,54
4	DONA	1,5	10,5	60	13	81,6	6,28	5,71
5	DONA	1,7	11,4	58	12	96	8,00	5,09
6	DONA	2,1	11,3	53	13,5	78	5,78	4,69
7	DONA	1,1	11,4	53,5	11	84	7,64	4,69
8	DONA	1,2	12	52,5	12	90	7,50	4,38
9	DONA	1,4	11,6	54,5	12	86,5	7,21	4,70
10	DONA	1,5	10,9	52,5	11,5	75,3	6,55	4,82
	Mitjana	1,61	10,279	55,1	12,59	84,47	6,71	4,89

7.    CONCLUSIÓ

Un cop vistos els càlculs:

Mentre que la diferència percentual per a l'index anatòmic entre nois i noies és d'un 16% de diferència i per a l'índex cranial sobre l'1% de diferència, cosa que no és significativa.

Hem observat que en calcular els índex anatòmics als homes i a les dones d’aquesta classe presenten una diferència percentual important, mentre que no ho fan en l’índex cranial. 

Homes i dones tenen una constitució esquelètica diferent.